Aquesta política descriu les responsabilitats d'IGNITE Serious Play (d'ara endavant, l'Empresa Educativa), els alumnes i els pares en casos d'intimidació o victimització.

La intimidació és «Agressió física, verbal, en línia i/o psicològica contínua i sistemàtica cap a un o més alumnes»

Tipus d'intimidació:

• Físic (cops, empentes, puntades de peu, altres formes d'agressió física)

• Verbal (insults, insults, crits, crítiques constants, altres formes d'agressió verbal que poden no ser evidents des de l'exterior (ex. paraules o frases per amagar insults davant dels mestres)

• Psicològic (burles, exclusió, humiliació, assetjament, atacs a béns personals)

• Cyberbullying (perpetrant les accions anteriors usant xarxes socials o altres mitjans virtuals)

Participants:

• víctimes
• Agressors
• Espectadors:

• Seguidors
• partidaris
• observadors
• Defensors

Principis d'IGNITE Serious Play

• Alineats amb la legislació aplicable en la matèria contra l'assetjament escolar i el codi de Drets Humans, IGNITE Serious Play, els seus empleats i professors no toleren cap forma d'assetjament a l'Empresa Educativa entre els participants.
• Els pares de família dels alumnes participants i els alumnes en si han de brindar el seu suport i un fort compromís amb aquesta política i els procediments establerts a aquesta.
• IGNITE Serious Play espera que els alumnes exerceixin un paper actiu contra l'assetjament escolar tant a les aules com a fora.
• Tota l'empresa educativa ha d'estar dedicada a prevenir i resoldre aquest problema en equip (alumnes, personal, treballadors, pares, etc.)

 

Fases

1. Prevenció 

La prevenció de la victimització és part de la nostra missió com a part de IGNITE Serious Play. A l'Empresa Educativa, la prioritat és l'educació de l'alumne en el maneig del desenvolupament tecnològic i en la inculcació de valors positius en els alumnes com ara el treball en equip i la tolerància. Un aspecte central d'aquests valors és el respecte als altres, la cura dels qui necessiten suport i la intolerància a la victimització i l'abús de les persones.  

Els alumnes han dajudar-se mútuament per prevenir la victimització. En particular, els alumnes que assumeixen un paper de lideratge, a les aules, activitats ia l'Empresa Educativa en general, han d'assumir la responsabilitat de difondre valors positius de protecció i cura per als altres. 

Els pares tenen un paper en el foment daquests valors en els alumnes. Han d'establir un model a seguir encoratjant els alumnes a ser inclusius a l'elecció dels seus amics ia les activitats socials. Han d'encoratjar l'acció positiva als alumnes.

 

2. identificació

La victimització pot passar a qualsevol lloc. Pot ser físic, però sovint és psicològic. Pot passar: (i) cara a cara a classe; (ii) al voltant de l'Empresa Educativa; (iii) en activitats; o, (iv) fora de l'Empresa Educativa.

Pot causar danys directament a través de l'insult o el ridícul o ser més subtil i indirecte a través de l'exclusió o dirigir-ne d'altres per excloure.

Això pot passar tant en línia a través de les xarxes socials com al món físic. Els pares, professors i alumnes sempre han d'estar atents als alumnes que semblen no encaixar a les classes com en els descansos i/o el grup d'alumnes. Això pot ser un signe d‟alguna forma de victimització.

Si bé hi pot haver molta intimidació fora de l'abast de la vista dels mestres, hi ha senyals a classe i al voltant de l'Empresa Educativa com ara: (i) alumnes que sovint se sentin sols; (ii) els alumnes que sovint són els últims a ingressar o unir-se a un grup poden ser víctimes de l'exclusió o, si més no, ignorar-los i no incloure'ls; (iii) Els alumnes que abandonen una classe sols, o estan sols durant el dinar o el descans, poden ser víctimes. (iv) arribar tard a l'Empresa Educativa, absència freqüent o una baixa a la feina; i, (v) cansament que resulta en la pèrdua de son a causa de la preocupació. Aquests no són signes definitius, ni sempre hi són presents, però la intimidació pot ser la causa d'un canvi en alguna forma de comportament.

Quan els mestres sospiten un problema, cal informar el personal d'orientació i el coordinador educatiu.

Cal fer investigacions addicionals que podrien incloure consultes discretes amb el nen, els seus pares i altres mestres. En certs casos, altres alumnes, com a líders fiables, poden ser cridats a observar i informar. S'encoratja tots els alumnes a buscar la victimització i denunciar-la. Apuntem a una Empresa Educativa on els alumnes coneguin i es preocupin pels seus companys de classe fins al punt que demanaran ajuda quan sorgeixi un problema, i desencoratjaran altres de comportar-se com a víctimes.

Els pares han d'informar l'Empresa Educativa quan: (i) senten que el fill és una víctima, o; (ii) quan el fill parla d'un altre que és una víctima.

En el primer cas, això pot ser difícil perquè les víctimes sovint diuen als pares que no diguin res perquè temen que la situació empitjori. Els pares han d'explicar als fills que la política de l'Empresa Educativa és que no es prendran mesures sense el consentiment del nen, i que només en parlar-ne pot millorar. La gestió assenyada de les xarxes socials d¿un estudiant pot ajudar a identificar problemes per a pares de víctimes i perpetradors. L'empresa educativa recomana que les xarxes socials a través de telèfons o ordinadors s'evitin a casa després de certa hora de la nit. El telèfon no s'ha de mantenir a l'habitació. També recomanem als pares de joves adolescents i menors que tinguin accés als fòrums socials dels seus fills i que els revisin. Quan han demostrat un ús responsable durant alguns anys, se n'han guanyat la independència.

 

3. Prioritats per a l'acció

La primera prioritat és protegir la víctima i fer que la seva vida a l'Empresa Educativa sigui millor i més agradable. Tots els altres objectius hi estan subordinats. Per tant, la política amb què no prenem mesures amb què la víctima no hi està d'acord. Les víctimes sovint suporten la intimidació, de vegades durant molts anys, per por d'empitjorar la situació. És possible que hagin experimentat una situació on un intent de millorar les coses ha tingut l'efecte contrari.

La segona prioritat és educar els perpetradors perquè comprenguin el mal que causen i que deixin de fer-ho perquè ho veuen com a incorrecte. Si els perpetradors semblen actuar positivament per por del càstig, el problema només ha estat enterrat temporalment. 

La tercera prioritat és fer servir un cas d'intimidació per educar la classe o el grup d'amistat més ampli. És una oportunitat per a leducació efectiva de valors.

Tingueu en compte que la llei espanyola indica que no hi ha d'haver càstig o confrontació. Promouen l?assessorament i coordinen accions amb els pares. L'Empresa Educativa té diverses estratègies per abordar casos particulars segons correspongui.